Al vaixell, a Brindisi, Aram contínua escrivint el seu quadern.
Parla (escriu) sobre la sensació que té a l'hora d'escriure el quadern. I ho lliga amb el passat.
Quin enllaç fa servir l'autora perquè Aram passi a parlar, un altre cop, de la seva fugida?
Expliqueu-ho amb paraules retòriques, 6plau, a veure si us en sortiu!
I, un cop reprès el relat de la seva estada a Van, comença a explicar que han de marxar corrent, perquè els turcs i els kurds estan matant tots els armenis. Fins al final d'aquest inter-capítol, la narració és molt crua, dramàtica i trista. Quin és el moment més emotiu per a tu, el que t'ha fet sentir més sensacions a l'estòmac? Explica-ho. O, posa tres adjectius al drama.
Per mi, el moment més dur és quan Aram descriu la mort del nen, als seus braços. La reflexió de la última frase, quan comenta "La pell del nen es pot dir que em va caure de cop", m'ha posat els pèls de punta.
ResponEliminaConsidero que aquesta última part és CONSISTENT, juga amb l'INNOCÈNCIA d'un infant acabat de nèixer i mostra SOLIDARITAT per part de la família de l'Aram, que tot i tenir molts problemes acull al nen sense dubtar-ho.
Aquesta és l'opinió de l'Anna. I, la resta, què hi dieu.
ResponEliminaÀngel