EDU: Com esteu nois? Com he dit abans a classe Aram fa referència a la seva mare dient coses com ara "quin goig feia avui la mare!" o "avui, amb l'alegria de l'alliberament de Thelirian, tot de punts daurats brillaven en els seus ulls" i tambè "fins i tot l'he tornada a veure jove... estava preciosa amb un ram de flors a la mà" Inga a veure si ens animem tots a comentar aqui encara que sigui per quedar bé amb l'Àngel, o per donar vida al blog. Que vagi bé :)
En destaca, sobretot, la bellesa i la simpatia que desprén.
Jo penso que Aram, i nosaltres, sovint veiem als pares com la generació anterior i creiem que existeix una distància abismal entre nosaltres. En realitat això no és real, a mesura que madurem i creixem, som capaços d’establir més enllaços amb els nostres pares i compartir, sovint, aficions o debats sobre temes intemporals, potser. De vegades, veiem a les nostres mares com àvies que intenten semblar joves, però en realitat no ho són. Aram, en el capítol, recalca la bellesa de la seva mare i el interès que mostren molts homes cap a ella, fet que potser els fills oblidem.
Us heu quedat amb l'edat que té la mare d'Aram? Us la imaginàveu amb aquesta edat?
La veritat és que jo, no. Abans que jo us comenti com me la imaginava, expliqueu-m'ho vosaltres, 6plau.
Bé, ja som 4! (ui, de què em sona això de 4?). CADA COP SOM MÉS! Gràcies a l'Edu per a incorporar-se al bloc. Benvingut! I... que no pari la feeeeeeeeeeeesta!
A Marik per una vegada se li veu contenta,i jo crec que la felicitat del moment de la festa és el que fa que Aram es fixi i resalti en ella: la joventud, la bellesa, la generositat que té amb totes les persones etc... la veritat que jo a Marik li posava uns 40 anys aprox.
PD: Àngel m'ha costat la vida poder ferme un blog perquè no hem deixava, això vol dir que vull la nota de trimestre aprovada eeh :D jajaja
EDU: Com esteu nois? Com he dit abans a classe Aram fa referència a la seva mare dient coses com ara "quin goig feia avui la mare!" o "avui, amb l'alegria de l'alliberament de Thelirian, tot de punts daurats brillaven en els seus ulls" i tambè "fins i tot l'he tornada a veure jove... estava preciosa amb un ram de flors a la mà" Inga a veure si ens animem tots a comentar aqui encara que sigui per quedar bé amb l'Àngel, o per donar vida al blog. Que vagi bé :)
ResponEliminaP.D.: M'he fet un blog (bé en realitat dos no se com T.T) nomès per comentar en aquest!
ResponEliminaEn destaca, sobretot, la bellesa i la simpatia que desprén.
ResponEliminaJo penso que Aram, i nosaltres, sovint veiem als pares com la generació anterior i creiem que existeix una distància abismal entre nosaltres. En realitat això no és real, a mesura que madurem i creixem, som capaços d’establir més enllaços amb els nostres pares i compartir, sovint, aficions o debats sobre temes intemporals, potser. De vegades, veiem a les nostres mares com àvies que intenten semblar joves, però en realitat no ho són. Aram, en el capítol, recalca la bellesa de la seva mare i el interès que mostren molts homes cap a ella, fet que potser els fills oblidem.
Edu! :D
Petons!
Us heu quedat amb l'edat que té la mare d'Aram?
ResponEliminaUs la imaginàveu amb aquesta edat?
La veritat és que jo, no.
Abans que jo us comenti com me la imaginava, expliqueu-m'ho vosaltres, 6plau.
Bé, ja som 4! (ui, de què em sona això de 4?).
CADA COP SOM MÉS!
Gràcies a l'Edu per a incorporar-se al bloc.
Benvingut!
I... que no pari la feeeeeeeeeeeesta!
A Marik per una vegada se li veu contenta,i jo crec que la felicitat del moment de la festa és el que fa que Aram es fixi i resalti en ella: la joventud, la bellesa, la generositat que té amb totes les persones etc... la veritat que jo a Marik li posava uns 40 anys aprox.
ResponEliminaPD: Àngel m'ha costat la vida poder ferme un blog perquè no hem deixava, això vol dir que vull la nota de trimestre aprovada eeh :D jajaja