El diari d'en Greg

Llegir un llibre ens serveix perquè ens vinguin ganes de llegir-ne més, sobretot si ens agrada.
En el cas de Wonder, que ens explica els llibres, pel·lícules... que agraden més al protagonista, potser ens farà picar la curiositat de llegir aquells llibres que ell ja ha llegit.

Aquest és el cas de "El diari d'en Greg", novel·la que explica les aventures i desventures d'un preadolescent que pateix per sobreviure a l'escola.

Alguns alumnes que tenia l'any passat, també de 1rESO, se'l van llegir i em van dir que els feia riure molt (a vegades, havien de parar de llegir perquè el riure i les llàgrimes no els deixaven continuar).

[fotos i més coses a la http://guiavisualwonder.grupiref.org/?page_id=2]

Fotos de curs: visitem el diccionari

fòbia

f. [PS] [LC] [MD] Aversió apassionada, angoixosa i obsessiva, generalment de caràcter patològic.

aversió

f. [LC] [ECT] Rebuig violent, irreprimible, d’algú o d’alguna cosa. Té aversió als viatges. Sentir aversió contra tothom.
Què us sembla? S'assemblen, eh, aquests dos significats.

Fixeu-vos, doncs, que les paraules poden significar coses lleugerament diferents. Aquestes dues paraules, quan volem ser precisos, signifiquen dues coses diferents; ara bé, en textos més generals, com que s'assemblen tant, podríem utilitzar-les com a sinònims.

És a dir, l'August ha après a diferenciar-les per a definir millor el que sent quan ha de sortir a una foto i, ara, podrà precisar millor els seus sentiments amb paraules.
Però, no sempre ens cal ser tan precisos, tan primmirats, tan detallistes; per això, podríem dir que són paraules sinònimes.

A més, recordeu que pràcticament no existeixen sinònims perfectes? 

Va de refranys

"Els testos s'assemblen a les olles": en el capítol titulat "Pomes" apareix aquest refrany. L'August i sa mare parlen de qui vindrà a la festa d'aniversari i la mare li explica que l'única mare que no li ha respost és la del Julian. I, com que "Els testos s'assemblen a les olles", la mare suposa que, si el Julian és capaç de comportar-se com ho ha fet, és degut a sa mare, que no s'ha dignat ni a respondre la invitació.

Sabeu algun refrany més?
En teniu algun de preferit o d'original?
I algun que us faci especial gràcia?

Apa, "a la taula i al llit, al primer crit". A dinar!!!!!

El precepte d'octubre

"Els teus actes són els teus monuments".

I vosaltres, quina redacció haguéssiu fet?

La primera llàgrima

"- Per què he de ser tan lleig, mare? - vaig xiuxiuejar.
- No, amor meu, tu no ets lleig...
- Sí que ho sóc.
Em va fer petons per tota la cara. En aquests ulls mal posats que tinc. En aquestes galtes que sembla qeu me les hagin enfonsat d'un cop de puny. En aquesta boca de tortuga.

Em va dir paraules tendres que jo sé que eren per ajudar-me, però les paraules no em poden canviar aquesta cara."

Buff!, quin fragment més dur i emotiu! Ha de ser molt fort saber com és la teva cara, saber que no tens culpa de tenir-la, saber que sempre et mirarà tothom i fer "veure" que no ho saps o que no t'importa, perquè, en el fons, ho saps.

La família i amics de l'August el tracten de manera normal, però, com ell mateix diu en l'última línia d'aquest capítol: "les paraules no em poden canviar aquesta cara".