David Bowie- Space Oddity Original Video (1969)

http://www.youtube.com/watch?v=D67kmFzSh_o

Control de terra a Comandant Tom 
Control de terra a Comandant Tom 
Prengui les seves píndoles de proteïnes i posis el casc
(10) Control de terra (9) a Comandant Tom (vuit)
(7, 6) Començant el compte enrere (5), els motors d'encesa (quatre)
(3, 2) ignició (1) i que la sort (Enlairament) t'acompanyi!

Aquest és el control de terra a Comandant Tom, realment has fet el grau
i els diaris volen saber quina camisa dus.
Ara és el moment de sortir de la càpsula, si t'hi atreveixes

Comandant Tom a control de terra, estic sortint per la porta
I estic flotant d'una manera molt peculiar
I les estrelles es veuen molt diferents avui en dia
Sóc aquí assegut en una llauna molt per sobre del món
El planeta Terra és blau i no tinc res a fer

Encara que he fet més de cent mil quilòmetres, em sento molt proper
I crec que la meva nau espacial sap quin camí prendre
Digues a la meva dona que l'estimo molt, ella ja ho sap
 
Control de terra a Comandant Tom: als circuits de sortida, hi ha alguna cosa malament
Pot sentir-me, Comandant Tom?
Pot sentir-me, Comandant Tom?
Pot sentir-me, Comandant Tom?
Pot ...

Sóc aquí assegut a la meva llauna molt per sobre de la Lluna
El planeta Terra és blau i no tinc res a fer

Traducció aproximada. La lletra és de David Bowie.

Scream!

"Scream!" simplement vol dir "crit, xiscle". És el que intenta provocar la pel·lícula: els crits del públic.

Però hi ha un "scream" molt més famós.

És el quadre del pintor noruec Edvard Munch, titulat "El Crit" (Skrik, en noruec).  El quadre és de 1893 i pertany a l'estil expressionista.

El malestar i l'angoixa de la persona protagonista es mostren amb el crit que deixa anar i que es transmet a tot el paisatge a través de corbes sinuoses que apareixen per tot el quadre excepte en les baranes del pont i les dues figures humanes que s'allunyen per darrere del protagonista.

És un dels meus quadres preferits. Encara que sigueu molt joves, en teniu algun ja vosaltres?

Fantasma sanguinolent

A l'estrenar-se la pel·lícula "Scream!", un film absurd ple d'ensurts previsibles i de situacions grotesques (fan més pena que gràcia), es va fer famosa aquesta disfressa.
És la que es posa l'August i que acaba provocant que, com que ningú sap qui hi ha a sota,  senti la conversa dels seus companys i amics i hagi de sortir corrent de la sala perquè no el vegin.

És una situació molt forta perquè ningú seria capaç de dir-li el que li diuen a la cara.

Com veieu l'actitud del Jack? És justificable? Pot ser tan forta la pressió del grup que li obligui a dir el que no pensa ni el que no sent?

Màscara

En el capítol "Disfresses" (p.101), l'August ens explica que li encanta el Halloween perquè es pot posar una màscara i pot anar "coneixent-nos els uns als altres sense saber encar com és cadascú sota la màscara".


[Aquestes són màscares del teatre grec de fa més de 2000 anys. Font: historiailion.wordpress.com]

Un dels significats de màscara és:

2 1 f.  Falsa aparença de què hom es revesteix. Sota la màscara de l’amistat. Treure, arrencar, la màscara a algú.
2 2   treure’s la màscara No dissimular més els seus sentiments [font: DIEC]

Creieu que tothom porta una màscara? Per què la portem? Què creieu que volem amagar i per què?

El diari d'en Greg

Llegir un llibre ens serveix perquè ens vinguin ganes de llegir-ne més, sobretot si ens agrada.
En el cas de Wonder, que ens explica els llibres, pel·lícules... que agraden més al protagonista, potser ens farà picar la curiositat de llegir aquells llibres que ell ja ha llegit.

Aquest és el cas de "El diari d'en Greg", novel·la que explica les aventures i desventures d'un preadolescent que pateix per sobreviure a l'escola.

Alguns alumnes que tenia l'any passat, també de 1rESO, se'l van llegir i em van dir que els feia riure molt (a vegades, havien de parar de llegir perquè el riure i les llàgrimes no els deixaven continuar).

[fotos i més coses a la http://guiavisualwonder.grupiref.org/?page_id=2]

Fotos de curs: visitem el diccionari

fòbia

f. [PS] [LC] [MD] Aversió apassionada, angoixosa i obsessiva, generalment de caràcter patològic.

aversió

f. [LC] [ECT] Rebuig violent, irreprimible, d’algú o d’alguna cosa. Té aversió als viatges. Sentir aversió contra tothom.
Què us sembla? S'assemblen, eh, aquests dos significats.

Fixeu-vos, doncs, que les paraules poden significar coses lleugerament diferents. Aquestes dues paraules, quan volem ser precisos, signifiquen dues coses diferents; ara bé, en textos més generals, com que s'assemblen tant, podríem utilitzar-les com a sinònims.

És a dir, l'August ha après a diferenciar-les per a definir millor el que sent quan ha de sortir a una foto i, ara, podrà precisar millor els seus sentiments amb paraules.
Però, no sempre ens cal ser tan precisos, tan primmirats, tan detallistes; per això, podríem dir que són paraules sinònimes.

A més, recordeu que pràcticament no existeixen sinònims perfectes? 

Va de refranys

"Els testos s'assemblen a les olles": en el capítol titulat "Pomes" apareix aquest refrany. L'August i sa mare parlen de qui vindrà a la festa d'aniversari i la mare li explica que l'única mare que no li ha respost és la del Julian. I, com que "Els testos s'assemblen a les olles", la mare suposa que, si el Julian és capaç de comportar-se com ho ha fet, és degut a sa mare, que no s'ha dignat ni a respondre la invitació.

Sabeu algun refrany més?
En teniu algun de preferit o d'original?
I algun que us faci especial gràcia?

Apa, "a la taula i al llit, al primer crit". A dinar!!!!!

El precepte d'octubre

"Els teus actes són els teus monuments".

I vosaltres, quina redacció haguéssiu fet?

La primera llàgrima

"- Per què he de ser tan lleig, mare? - vaig xiuxiuejar.
- No, amor meu, tu no ets lleig...
- Sí que ho sóc.
Em va fer petons per tota la cara. En aquests ulls mal posats que tinc. En aquestes galtes que sembla qeu me les hagin enfonsat d'un cop de puny. En aquesta boca de tortuga.

Em va dir paraules tendres que jo sé que eren per ajudar-me, però les paraules no em poden canviar aquesta cara."

Buff!, quin fragment més dur i emotiu! Ha de ser molt fort saber com és la teva cara, saber que no tens culpa de tenir-la, saber que sempre et mirarà tothom i fer "veure" que no ho saps o que no t'importa, perquè, en el fons, ho saps.

La família i amics de l'August el tracten de manera normal, però, com ell mateix diu en l'última línia d'aquest capítol: "les paraules no em poden canviar aquesta cara".

El títol: Wonder

Wonder vol dir "meravella".

Un dels exemples més coneguts on apareix aquesta paraula és en la història de Batman.
L'heroi nocturn de còmic anava acompanyat per Robin, "el noi meravella" (the boy wonder).


Recordo especialment una pel·lícula titulada "The natural" (es va traduir com "El millor"), que vaig veure per televisió quan jo devia tenir la vostra edat. I no l'he oblidat mai més (de fet, sempre que veig que la tornen a fer, me la torno a mirar). Es tracta d'una pel·li americana sobre un jugador de baseball, Roy Hobbs, que es grava la paraula wonderboy al seu bat en record del seu pare.

Presentació de l'ARACriatures

Sóc lector del diari ARA. És un diari nou (només fa 3 anys que va nèixer) i, sobretot, modern. Gairebé el compro cada dia, però quan no me'l vull perdre és el dissabte, perquè hi apareix el suplement anomenat ARACriatures.
A l'ARACriatures hi apareixen articles i reportatges molt diversos: sobre ciència, sobre com educar els infants o els adolescents, sobre com superar conflictes, sobre les relacions pares i filles, sobre com gaudir del temps lliures, sobre excursions i activitats per a joves...
Alguns d'aquests escrits em fan riure (sobretot, l'article del Lluís Gavaldà, cantant de Els Pets que apareix a les primeres pàgines), altres em fan reflexionar sobre la meva manera de treballar i de parlar amb alumnes com vosaltres, altres em serveixen per a aprendre o em desperten la curiositat.
Hi escriuen pedagogs, psicòlegs, escriptors, científics, gent famosa... però TOTS ELS TEMES GIREN A L'ENTORN DE LA INFÀNCIA, L'ADOLESCÈNCIA I LA JOVENTUT!
En el primer enllaç, hi podeu llegir una pàgina, on apareix un petit article sobre el nostre llibre, pàgina compartida amb un altre llibre de molt èxit entre joves i adults, El curiós incident del gos a mitjanit,
de Mark HADDON (a la dreta, una columna de l'escriptor i pare separat David CIRICI).

Llegir: una Meravella Perpètua

La primera tasca és entrar al següent enllaç, de l'editorial La Campana, que recull articles de la premsa escrita (diaris, suplements...) i de la ràdio on es parla del nostre llibre (cliqueu a notícies relacionades).

Fixeu-vos que hi ha blocs d'escoles, notícies de diaris o revistes de pobles... (no només ha sortit als diaris més importants del país!). Wonder és, com veieu, un autèntic fenomen!

És com si dibuixéssim els plànols d'una casa abans de fer-la: veureu què en pensa la gent, qui ja l'ha llegit, què ens pot aportar...

Em sembla que us agradarà.

http://www.campana.cat/index.php/llibres/374