REFLEXIONA:
1. A vegades, quan som joves, ens pensem que som forts, valents, i que res podrà afeblir-nos. Això ens dóna un excés de confiança que ens pot acabar perjudicant. O bé, reaccionem de manera impulsiva, poc raonada, que ens fa perdre la noció de la realitat o del perill. Has conegut mai aquestes sensacions en tu mateix? Has perdut el món de vista i has reaccionat impulsivament, sortint-ne perjudicat? I si no, l’has viscuda amb alguna gent del teu voltant? Explica la situació i dóna’n la teva opinió.
2. Els humans tenim certs costums a l’hora de parlar de temes importants. Com ho fan en el llibre? Com ho conta la nostra escriptora? Com prepara el tema qui ho explica (Odisseas)?Com ho feu a casa teva?
1.
ResponEliminaÒbviament, la joventut i la poca experiència, potser, ens creen sovint situacions on actuem amb el cor, on el present és l’únic element que ens importa i on tot és blanc o negre, on som incapaços de veure l’escala de grisos.
Aquest sentiment de llibertat, de fer un acte dictat per un impuls, sense pensar en res, m’ha passat, és clar! Recordo molts moments on aquests sentiments de força i poca visió han estat la causa de petits desastres. Qualsevol problema que tenia, sobretot amb les relacions entre els companys, era reflexionat sota un camp de suposicions, una paranoia mental on intentava suposar qualsevol cosa que pogués passar, on intentava tenir TOT el control de totes les situacions possibles que podrien ocórrer. És a dir (no m’explico gaire bé perquè us estic confessant una cosa massa privada i profunda xD), creia que si imaginava totes les situacions possibles i em preparava les respostes o actes que havia de fer, qualsevol situació estava controlada per mi, i em creava seguretat. Bueno, seguretat i preocupació, moments d’angoixa quan intentava imaginar coses molt dolentes, situacions extremes.
He de reconèixer, però, que sempre oblidava aquelles possibles situacions que eren les més comunes i, sobretot, les que sempre passaven i que em pillaven d’imprevist.
2.
ResponEliminaEn Quadern d’Aram, els temes importants es preparen anteriorment amb un comentari molt apropiat, en el cas d’Odisseas aprofita una breu descripció d’Aram per citar a Vahé i parlar, després, de la seva mort. Amb aquesta subtilesa l’autora intenta encapçalar les confessions i veritats més profundes i importants, jugant sovint amb les imatges.
A casa meva, però, els temes importants es tracten sense tabús. En la meva família existeixen una sèrie de lleis no escrites on els 4 membres (pare, mare, Sara i jo) ens expressem. Normalment no verbalitzem el nostre estat d’ànim, tinc la sort – o desgràcia, sovint- de conèixer molt bé als meus pares i ells a mi, de manera que alguns gestos o mirades son suficients. A l’hora de parlar, quan els 4 debatim o exposem un tema important, sempre intentem fer-ho de manera serena, sense cap tipus de decoració ni cap tipus d’exemplificació, de cap concepte. Desenvolupem un tipus d’argumentació basada en la claretat i afrontem els temes amb la maduresa (proporcional a les edats, és clar) que el tema en qüestió necessita.